La violència des de la ciència

LA VIOLÈNCIA DES DE LA CIÈNCIA


Aquests dies estan sent difícils per als adults. La veritat,... no ens hem d’enganyar. Tenim molts sentiments a flor de pell, nervis, crispació, irritabilitat, i en alguns casos moments de ràbia continguda, que es converteix en frustració, pena o en alguna que altra llàgrima. Si als adults ens costa gestionar aquestes emocions, pensem el què pensem, o ens posicionem en una banda o altra del què està passant, o en cap. Com penseu que es deuen sentir els nostres alumnes?

El treball a l’aula des de les emocions, no és molt habitual. Parlar de sentiments tampoc és corrent, i molt menys d’assertivitat. Així que hem intentat tractar tot el què hem viscut aquests dies des del punt de vista de la ciència. Hem buscat explicacions aplicant el mètode científic. De manera objectiva, amb dades i fets científics, amb estudis contrastats amb molts voluntaris. 

L'amígdala, és una part molt petita del nostre cervell que te la mida d’una ametlla sense closca (en blau a la imatge). Forma part de l'anomenat cervell profund, del cervell d’origen més reptilià, d’aquell cervell on primen les emocions bàsiques com ara la ràbia o la por, també l'instint de supervivència, bàsic sens dubte per a l'evolució de qualsevol espècie.  L’amígdala és una part important del sistema límbic i processa tot el relatiu a les nostres reaccions emocionals, de vegades poc racionals.

 #Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, #Noviolencia,
L'amígdala, en blau, vista en un tall sagital del cervell humà. Font imatge Lifeder.

Suposem que posem a un animal en una situació molt estressant, l’acorralem en un racó. No cal tenir amb ell una actitud negativa ni molt menys, només marcant-lo. Tot i això la percepció de l’animal, desenvoluparà tot un sistema de reaccions en el seu cervell que el conduirà a dues emocions bàsiques: la primera és la por, que és la que ens fa actuar de forma ràpida i poc racional cap a la fugida. Perpetuar l’espècie i sobreviure són objectius prioritaris dels animals. Si la fugida no és possible, sorgirà la ira i la ràbia. Amb ella es segregaran moltes hormones que desencadenaran reaccions en el nostre cos per tal de tenir suficient energia per a la lluita. Però què passa si aquest animal te al seu costat una cria? Un descendent de la seva espècie, o algú amb el que te un vincle de pertinença o manada? Doncs que apareixerà un altre sentiment que és l’instint de protecció. De nou, la fugida o defensa entren en joc. De nou, la part irracional del cervell, la reptiliana, la incontrolable, és la que actuarà.

Per tant quan un animal es sent acorralat, te dues actuacions manades per l’amígdala i el sistema límbic possibles. Permeteu-me que aquest exemple el traslladi als humans. Al costat de l’amígdala, els mamífers, entre els humans, l’hem recobert amb els lòbuls, que són la part més racional del nostre cervell. Els humans podem ser capaços de controlar el sistema límbic a partir dels records i les emocions racionals. Fa temps que vam deixar de ser animals irracionals governats per l’amígdala i la violència, quan deixem que la part més racional del nostre cervell governi els nostres actes.

Aquest 2 d’octubre, el Dia Internacional de la No Violència, hem volgut utilitzar la ciència per explicar d’on surt la por, la ràbia i la ira, entre d'altres emocions més animals. Aquest 2 d’octubre volem apel•lar  a la part racional del nostre cervell, que ens ajuda a controlar els impulsos animals, i a buscar el respecte en les accions dels demés. Perquè quan les emocions i els sentiments no són compartits, cal educar en el respecte a la resta de les opinions, des de la no violència física o verbal.

Les nostres opinions no són, ni seran mai les úniques opinions. Les nostres opinions, al nostre parer són les millors, però mai s’han d’imposar sobre les altres. Mai per la força.  Mai amb la violència. 

Argumentem, discutim calmadament, pensem les coses abans de dir-les, almenys tres vegades, i intentem posar-nos en el lloc de l’altre. Deixem que la part racional del nostre cervell funcioni i governi. Cal treballar els conflictes interns des de l’assertivitat. Dient què pensem, però pensant que els altres poden no pensar el mateix, i que de vegades cal posar-nos en el lloc dels altres per a entendre-ho. Conversem des de l’assertivitat en positiu, dialoguem, i el món en el què vivim, probablement no ens resultarà tant convuls, i la racionalitat ens ajudarà a que l'amígdala, no governi les nostres accions.


Us deixem unes imatges de les xarxes socials del nostre institut. Alguns dels nostres alumnes van participar en les activitats proposades des del centre i per l'equip docent de la FPB. 















Núria Ferré

Ciència Aplicada

02/10/2017
 #Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, Blogeando Ciencia

 #Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, #Noviolencia,