EN BLANC- DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER
#enblanc #diamundialalzheimer
És probable que alguna vegada intentis recordar una paraula. La veus en la teva ment, hi és, és a la punta de la llengua, però no surt.
Has estudiat per un examen molt. Tens clar que et preguntaran, i has après de “carrerilla” la resposta. Però et cal una paraula, que desencadeni la resposta automàtica per a que tot el què saps de “carrerilla” sorgeixi, no saps molt bé d’on i comencis a escriure. Et cal una paraula que uneixi pregunta i resposta com un fil.
És probable que alguna vegada, mentre camines estàs pensant en les teves coses, i de cop i volta, aixeques els ulls i no tens molt clar on ets. Aquesta sensació de vegades et pots posar nerviós. Fins i tot quan vas de viatge, a conèixer una nova ciutat, i perds el mapa, el mòbil, i no coneixes l’idioma, i no tens manera de preguntar. Pots notar com una suor freda per l’esquena.
Quan fa molt temps que no veus a algú, i s’ha fet gran i la cara et sona, i creus que el coneixes, però no saps molt bé si realment és ella. La veus canviada i ja no recordes el seu nom.
Totes aquestes situacions i sensacions són comuns en tots, tinguis l’edat que tinguis. No ens solen agradar, ja que la incertesa és justament el què més descol·loca als humans. Amb l’edat és normal que moltes de les habilitats que teníem es perdin. És habitual que els coneixements adquirits fa més anys es mantinguin, però que les coses que hem fet i viscut fa unes hores, no les recordem tant fàcilment. I sinó, que aixequi el dit qui alguna vegada no recordi què ha dinat, o on ha deixat les claus.
Però imagines si tot això et passa de cop? Imagines si això és permanent i va a més? Imagines que un dia deixes d’imaginar, i tot i que ets tu, deixes de ser el tu que tots coneixen? Així es senten molts malats l’Alzheimer.
Durant una setmana hem estat treballant sobre les etapes de la memòria, els mecanismes que tenim per aprendre i desaprendre els humans. A partir del Film oscaritzat “Siempre Alice” hem viscut gairebé en primera persona l’evolució de la malaltia. Cada escena ens ha servit per tractar des de les tècniques de detecció, els signes d’alarma, com es pot fer una prevenció, que en algunes malalties pot servir. Hem parlat sobre l’herència genètica i com de vegades, aquesta càrrega ens pot suposar una major probabilitat de que la malaltia es desenvolupi. La preocupació per factors ambientals, com ara: alimentació, lloc on es viu, proximitat a certes fàbriques, i hàbits tòxics, han estat preocupacions que han anat sorgint a l’aula.
Hem utilitzat les tècniques de mapes conceptuals i visual thinking per tal de poder exemplificar amb imatges i text com ens afecta la malaltia. Quina és l’evolució normal de la vida de la memòria, i quin és el camí inesborrable i inevitable quan els símptomes de la malaltia comencen a manifestar-se. Te'ls ensenyarem.
Les dades parlen per elles soles. Actualment hi ha 86.000 famílies a Catalunya que conviuen amb l’Alzheimer. Entre les dues aules, amb un total de 20 alumnes, 6 d’ells han conegut la malaltia en primera persona, una ratio alta, molt alta. És per això que durant una setmana hem estat buscant des de ciència aplicada la proximitat d’una malaltia. Qui sap si alguns d’ells, com diu l’estadística de 1 de cada 10, ho acabarem oblidant.
Núria Ferré
Ciència Aplicada
27/10/2017
