En blanc Dia mundial del Alzheimer

EN BLANC- DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER


#enblanc #diamundialalzheimer

És probable que alguna vegada intentis recordar una paraula. La veus en la teva ment, hi és, és a la punta de la llengua, però no surt.

Has estudiat per un examen molt. Tens clar que et preguntaran, i has après de “carrerilla” la resposta. Però et cal una paraula, que desencadeni la resposta automàtica per a que tot el què saps de “carrerilla” sorgeixi, no saps molt bé d’on i comencis a escriure. Et cal una paraula que uneixi pregunta i resposta com un fil.


 És probable que alguna vegada, mentre camines estàs pensant en les teves coses, i de cop i volta, aixeques els ulls i no tens molt clar on ets. Aquesta sensació de vegades et pots posar nerviós. Fins i tot quan vas de viatge, a conèixer una nova ciutat, i perds el mapa, el mòbil, i no coneixes l’idioma, i no tens manera de preguntar. Pots notar com una suor freda per l’esquena.  

Quan fa molt temps que no veus a algú, i s’ha fet gran i la cara et sona, i creus que el coneixes, però no saps molt bé si realment és ella. La veus canviada i ja no recordes el seu nom.

Totes aquestes situacions i sensacions són comuns en tots, tinguis l’edat que tinguis. No ens solen agradar, ja que la incertesa és justament el què més descol·loca als humans. Amb l’edat és normal que moltes de les habilitats que teníem es perdin. És habitual que els coneixements adquirits fa més anys es mantinguin, però que les coses que hem fet i viscut fa unes hores, no les recordem tant fàcilment. I sinó, que aixequi el dit qui alguna vegada no recordi què ha dinat, o on ha deixat les claus.

Però imagines si tot això et passa de cop? Imagines si això és permanent i va a més? Imagines que un dia deixes d’imaginar, i tot i que ets tu, deixes de ser el tu que tots coneixen? Així es senten molts malats l’Alzheimer.

Durant una setmana hem estat treballant sobre les etapes de la memòria, els mecanismes que tenim per aprendre i desaprendre els humans. A partir del Film oscaritzat “Siempre Alice” hem viscut gairebé en primera persona l’evolució de la malaltia. Cada escena ens ha servit per tractar des de les tècniques de detecció, els signes d’alarma, com es pot fer una prevenció, que en algunes malalties pot servir. Hem parlat sobre l’herència genètica i com de vegades, aquesta càrrega ens pot suposar una major probabilitat de que la malaltia es desenvolupi. La preocupació per factors ambientals, com ara: alimentació, lloc on es viu, proximitat a certes fàbriques, i hàbits tòxics, han estat preocupacions que han anat sorgint a l’aula.

Hem utilitzat les tècniques de mapes conceptuals i visual thinking per tal de poder exemplificar amb imatges i text com ens afecta la malaltia. Quina és l’evolució normal de la vida de la memòria, i quin és el camí inesborrable i inevitable quan els símptomes de la malaltia comencen a manifestar-se. Te'ls ensenyarem.

Les dades parlen per elles soles. Actualment hi ha 86.000 famílies a Catalunya que conviuen amb l’Alzheimer. Entre les dues aules, amb un total de 20 alumnes, 6 d’ells han conegut la malaltia en primera persona, una ratio alta, molt alta. És per això que durant una setmana hem estat buscant des de ciència aplicada la proximitat d’una malaltia. Qui sap si alguns d’ells, com diu l’estadística de 1 de cada 10, ho acabarem oblidant.




Núria Ferré

Ciència Aplicada
27/10/2017
#Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, Blogeando Ciencia

 #Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, #enblanc, #diamundialalzheimer, 

Etiquetes

ETIQUETES

Les posem a tot arreu. Les de paper ens informen de preus, composició o ingredients. 

Les de roba ens donen instruccions a seguir si volem que les peces de roba ens durin més.
Tenen tantes formes i colors que mai deixen de sorprendre'ns.

Últimament també parlem d'etiquetes a les xarxes socials. Les solen anomenar # hastag. Les utilitzem en moltes de les nostres publicacions. Per exemple a la FP Bàsica n'hem creat dues que ens acompanyen en tot el què publiquem.

Però cal que mirem la forma de #. Un signe = amb dues barres laterals, paral·leles // , però a la vegada perpendiculars, que encasellen. No hi ha manera de sortir de l'interior de l'etiqueta? Espaialment sembla impossible. Si li donem volum en canvi, podríem ser capaços de sortir-ne per dalt o per baix.

Ha arribat el moment de trencar amb les etiquetes i els tabús que ens acompanyen. Deixem que els alumnes aprenguin al seu ritme, manipulant, tocant, muntant, desmuntant, i deduint.

Ajudem a que aquestes etiquetes en dues dimensions, planes i encasellants, es converteixin en volums, amb l'oportunitat de trobar una nova sortida.

Portem un mes de curs! Trenca les etiquetes!

    //   =
//=  .   =//
    =  //

 #Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, #ETIQUETES, 




Núria Ferré

Ciència Aplicada

16/10/2017
#Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, Blogeando Ciencia, ETIQUETES

 #Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, #ETIQUETES, 


La violència des de la ciència

LA VIOLÈNCIA DES DE LA CIÈNCIA


Aquests dies estan sent difícils per als adults. La veritat,... no ens hem d’enganyar. Tenim molts sentiments a flor de pell, nervis, crispació, irritabilitat, i en alguns casos moments de ràbia continguda, que es converteix en frustració, pena o en alguna que altra llàgrima. Si als adults ens costa gestionar aquestes emocions, pensem el què pensem, o ens posicionem en una banda o altra del què està passant, o en cap. Com penseu que es deuen sentir els nostres alumnes?

El treball a l’aula des de les emocions, no és molt habitual. Parlar de sentiments tampoc és corrent, i molt menys d’assertivitat. Així que hem intentat tractar tot el què hem viscut aquests dies des del punt de vista de la ciència. Hem buscat explicacions aplicant el mètode científic. De manera objectiva, amb dades i fets científics, amb estudis contrastats amb molts voluntaris. 

L'amígdala, és una part molt petita del nostre cervell que te la mida d’una ametlla sense closca (en blau a la imatge). Forma part de l'anomenat cervell profund, del cervell d’origen més reptilià, d’aquell cervell on primen les emocions bàsiques com ara la ràbia o la por, també l'instint de supervivència, bàsic sens dubte per a l'evolució de qualsevol espècie.  L’amígdala és una part important del sistema límbic i processa tot el relatiu a les nostres reaccions emocionals, de vegades poc racionals.

#Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, #Noviolencia,
L'amígdala, en blau, vista en un tall sagital del cervell humà. Font imatge Lifeder.

Suposem que posem a un animal en una situació molt estressant, l’acorralem en un racó. No cal tenir amb ell una actitud negativa ni molt menys, només marcant-lo. Tot i això la percepció de l’animal, desenvoluparà tot un sistema de reaccions en el seu cervell que el conduirà a dues emocions bàsiques: la primera és la por, que és la que ens fa actuar de forma ràpida i poc racional cap a la fugida. Perpetuar l’espècie i sobreviure són objectius prioritaris dels animals. Si la fugida no és possible, sorgirà la ira i la ràbia. Amb ella es segregaran moltes hormones que desencadenaran reaccions en el nostre cos per tal de tenir suficient energia per a la lluita. Però què passa si aquest animal te al seu costat una cria? Un descendent de la seva espècie, o algú amb el que te un vincle de pertinença o manada? Doncs que apareixerà un altre sentiment que és l’instint de protecció. De nou, la fugida o defensa entren en joc. De nou, la part irracional del cervell, la reptiliana, la incontrolable, és la que actuarà.

Per tant quan un animal es sent acorralat, te dues actuacions manades per l’amígdala i el sistema límbic possibles. Permeteu-me que aquest exemple el traslladi als humans. Al costat de l’amígdala, els mamífers, entre els humans, l’hem recobert amb els lòbuls, que són la part més racional del nostre cervell. Els humans podem ser capaços de controlar el sistema límbic a partir dels records i les emocions racionals. Fa temps que vam deixar de ser animals irracionals governats per l’amígdala i la violència, quan deixem que la part més racional del nostre cervell governi els nostres actes.

Aquest 2 d’octubre, el Dia Internacional de la No Violència, hem volgut utilitzar la ciència per explicar d’on surt la por, la ràbia i la ira, entre d'altres emocions més animals. Aquest 2 d’octubre volem apel•lar  a la part racional del nostre cervell, que ens ajuda a controlar els impulsos animals, i a buscar el respecte en les accions dels demés. Perquè quan les emocions i els sentiments no són compartits, cal educar en el respecte a la resta de les opinions, des de la no violència física o verbal.

Les nostres opinions no són, ni seran mai les úniques opinions. Les nostres opinions, al nostre parer són les millors, però mai s’han d’imposar sobre les altres. Mai per la força.  Mai amb la violència. 

Argumentem, discutim calmadament, pensem les coses abans de dir-les, almenys tres vegades, i intentem posar-nos en el lloc de l’altre. Deixem que la part racional del nostre cervell funcioni i governi. Cal treballar els conflictes interns des de l’assertivitat. Dient què pensem, però pensant que els altres poden no pensar el mateix, i que de vegades cal posar-nos en el lloc dels altres per a entendre-ho. Conversem des de l’assertivitat en positiu, dialoguem, i el món en el què vivim, probablement no ens resultarà tant convuls, i la racionalitat ens ajudarà a que l'amígdala, no governi les nostres accions.


Us deixem unes imatges de les xarxes socials del nostre institut. Alguns dels nostres alumnes van participar en les activitats proposades des del centre i per l'equip docent de la FPB. 















Núria Ferré

Ciència Aplicada

02/10/2017
#Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, Blogeando Ciencia

 #Aprenemenpositiu, #Femsaltarlaxispa, #FPBasica, #FPBasicacomterius, Aprenem en positiu, Electricitat i Electrònica, Fem saltar la xispa, FP Bàsica Comte de Rius, #Noviolencia, 
Subscriure's a: Missatges (Atom)