RECICLEM A CEGUES?
De la teoria a la gamificació
Segons consta a l'Informe Horizon de 2016 la gamificació és una tendència metodològica que ha penetrat amb molta força a les aules. La utilització del joc com a motivació per a l'aprenentatge s'ha utilitzat sempre en edats primerenques però s'ha estigmatitzat en edats més avançades o fins i tot en l'edat adulta, ja que es considerava una pèrdua de temps.
El concepte de gamificació ha existit des de sempre. Molts de nosaltres l'hem aplicat sense adonar-nos en la nostra vida quotidiana. Pensem per exemple quan donem de menjar als nens simulant que el menjar és un avió, o ens tapem els ulls preguntant-los on són. En l'àmbit educatiu, per exemple, apliquem la gamificació fent-los competir, proposant als alumnes reptes, utilitzant enginys comuns per explicar conceptes, o fins i tot, quan repartim una nota del 1 al 10 entre els alumnes en sistemes d'obtenció de punts, qui guanya te més punts, qui perd, en te menys. Es tracta per tant de ser conscients i sistematitzar un procediment teòric en un joc. Incloure una nova forma d'impartir les nostres classes, guiant els alumnes en l'adquisició de coneixements a través de noves metodologies que els proporcionen un aprenentatge més significatiu, manipulatiu, visual i que recordin sense dificultat. En definitiva, crear situacions d'aprenentatge que els permetin obtenir determinades competències i coneixements, però des del joc i la imaginació, i pot ser el somriure i el trencament de dinàmiques d'estar asseguts i quiets davant d'una taula i una pissarra.
En els últims anys estem assistint a una revalorització del joc i de l'aspecte lúdic ja que s'han pogut constatar que el seu ús contribueix a desenvolupar la nostra creativitat i a fixar millor l'aprenentatge a causa del fort component emocional: Si ens divertim, probablement recordarem l'experiència, i interioritzarem els continguts d'una forma subconscient.
Per això de vegades ens hem de replantejar el funcionament dels espais d'aprenentage, i dels recursos que utilitzem a les aules, per tal d'arribar a tots les col·lectius d'alumnes sense o amb necessitats especials. No cal que ens allunyem dels models tradicionals d'aprenentatge tot el temps, però si que de tant en tant és necessari fugir de la classe magistral i portar-la cap a la curiositat i el joc.
En aquest sentit, amb els alumnes de Segon de la FP Bàsica del IE Comte de Rius, havíem de començar una unitat en la que parlàvem de reciclatge de materials, de com gestionar-los i de com es poden re-aprofitar. Des del joc, i a cegues, els alumnes havien de posar les mans dins d'una caixa durant 10 segons, i intentar identificar amb el tacte, quins materials contenia. En silenci, apuntar en un paper els materials que havien identificat, i esperar el seu torn a que els tornessin a tocar 10 segons més. Una sola caixa per a 10 alumnes,10 fulls en blanc, i ganes de fer alguna cosa diferent.
La caixa a cegues del reciclatge
Per què a cegues? -"Profe, sí el millor que poder fer és obrir-la! Així ja sabrem què hi ha"- Ho feien a cegues en analogia al sistema propi de reciclatge. Deixem els residus en contenidors, i ens n'oblidem. No sabem on van, i de vegades fins i tot ens importa poc: tot al contenidor, i sense separar. I si comencem a mira què hi ha dins?
I per què amb les mans? Els havien d'identificar amb el tacte, perquè moltes vegades, en fer instal·lacions muntatges i desmuntatges, no es disposa de molta llum, sobretot si el client s'ha quedat a les fosques! El tacte ens permet experimentar i imaginar. Recordar i buscar i identificar en la nostra memòria materials comuns. Però què passa amb els no tant comuns?
Tota l'atenció de l'aula en una sola caixa, tancada, durant 20 minuts.
Des del reciclatge a cegues, estem treballant en els diversos materials que com a instal·ladors hauran de revaloritzar en un futur, tant des de l'embalatge, com de la part elèctrica, electrònica, d'instal·lació, com materials que s'utilitzen a l'oficina. A partir d'aquí coneixerem les diverses formes de reciclatge de materials, quines són les empreses que tenim al voltant i com es poden revaloritzar el residus. Finalment, arribarem a saber com es fa una declaració anual de residus. I tot ha començat amb una caixa com la que podeu veure a les imatges, amb materials comuns que poden tenir una segona vida i valor per a qui el sap notar o veure.
Alguns dels materials valoritzables de l'interior de la caixa
Núria Ferré
Àrea de Ciència Aplicada
